Tarda de diumenge
blancasala | 3 febrer 2015Eren les sis de la tarda i amb algunes amigues vam decidir anar a Mataró Parc i jugar una partida a la bolera. En arribar ens vam dir que com que érem majors de dotze anys no ens podien posar les balles al costat. La Sara ja començava a posar cares de preocupada perquè pensava que no faria cap punt.
Així doncs, vam començar la partida: la Sara, l’Elisenda i jo. Feia ja bastant temps que les tres no trepitjàvem la bolera. La primera a tirar va ser la Sara i després vaig tirar jo. Les dues boles se’n van anar al costat sense tirar cap bitlle. Tot seguit, va tirar l’Elisenda i va aconseguir tirar-ne un. Com que hi ha una pantalla on et van posant la puntuació que fas, ens vam adonar que cadascuna havia de tirar dues vegades.
Això volia dir que la Sara tenia zero punts i jo un que me l’havia fet l’Elisenda. Vam continuar jugant i al joc estava molt emocionant entre la Sara i jo, ja que portàvem la mateixa puntuació i era l’última ronda.
Finalment, la Sara va fer quaranta-set punts, l’Elisenda en va fer cinquanta-vuit i jo en vaig fer quaranta. Com es notava que feia temps que no hi jugàvem.
Blanca Sala
Blanca, segur que va ser una tarda ben divertida!
Sembla que feia dies que no practicàveu a la “bolera” (en català “bolo” es diu “bitlla” -no “bitlle”- així que “bolera” no existeix, sinó que es diu “pista de bitlles”)!
Més qüestions de lèxic: no hi entenc gens de bitlles, però això de “balles” no sé pas què vol dir. És la segona persona del singular del present verb ballar (“tu balles”). Ignoro com es diu això que dius que no us podies posar (“tanques”, potser?)
– “al joc estava molt emocionant”, no deu ser “el joc…”?
– a la darrera frase potser hi falta un signe admiració: “Com es notava que feia temps que no hi jugàvem!”
Blanca, està bé, però ja veus que es pot millorar força. Si decideixes canviar-lo, me l’envies i el substituiré.
Josep Maria